Vaig tenir la sorpresa (agradable, certament) de veure’m citada en un article de redacció de la Vanguardia del dissabte 25 de juliol, “Cuando Amina crece” . I no em sé estar de matisar i puntualitzar algunes de les afirmacions que s’hi fan. En primer lloc, efectivament sóc antropòloga, i formada a la Universitat de Barcelona, però  no hi he tingut més relació acadèmica que algunes col·laboracions amb el departament de geografia humana i el grup de recerca dirigit per l’Horacio Capel (Geocrítica).  Fent honor a la veritat, doncs, no em sembla just aprofitar-me...

En la darrera reunió de l’equip consultor d’Alius Modus, en Rafa Crespo ens proposava una reflexió sobre les oportunitats de la transnacionalitat. Les migracions internacionals ja no són un fet nou al nostre país (malgrat que encara sentim discursos que així ho consideren), sinó un procés consolidat al llarg de més de dues dècades (almenys en alguns entorns).  La coincidència de diferents estadis migratoris (arribada, reagrupament, nacionalització) genera una complexitat important en l’anàlisi, però també en la gestió de les migracions. Hem pecat de concebre les...

El comentari que en Pau fa al post de la Xitlali m’ha fet pensar en una qüestió que ha estat motiu de debat en moltes ocasions: la integració de les persones migrades és una qüestió de voluntat? Dit d’una altra manera: les persones que no s’integren és per què no volen? O per què no poden? Les preguntes són conscientment capcioses. No és fàcil respondre a aquestes qüestions, perquè és la pregunta mateixa que està mal plantejada. D’entrada, perquè la noció d’integració és, com a mínim, polisèmica. Depèn de qui, en quin context, quan i com s’utilitza aquest terme,...