No deixo d’assistir, atònita, a la insistència en utilitzar un concepte descartat científicament des de fa anys, com és el de races humanes. Ho he dit en altres ocasions, i no em cansaré de repetir-ho perquè no es tracta d’una qüestió menor. La biologia va descartar fa dècades l’existència de races humanes. La raça, com a categoria taxonòmica, es refereix a l’existència de diferències genotípiques entre individus d’una mateixa espècie. Entre els diversos grups de la espècie humana, no es donen aquest tipus de diferències en el genoma. Segons David...

Al llarg de la meva dilatada experiència dirigint persones, en diferents companyies multinacionals de diferents sectors, he tingut sempre una teoria, que la vida m’ha anat confirmant pas a pas. Aquesta és la creença que la diversitat (de gènere, étnico-cultural, d’edat, etc.) aporta un gran valor afegit a les empreses. Les Companyies que creuen en ella són millors i més competitives que les que no. Durant diversos anys vaig col·laborar com a professor del Màster postgrau de RH, a la Universitat Pompeu Fabra, en l’assignatura de Planificació Estratègica de RH. Dies abans...

La diversitat avui és una realitat a molts centres de treball i en la societat, i és una realitat en la composició de la classe treballadora de Catalunya. És beneficiós per a l’empresa, per als treballadors i treballadores, i per a la societat si aquesta diversitat es tracta des de la igualtat d’oportunitats i la no discriminació. És un valor afegit per a l’economia, i per a la convivència i la cohesió social. Lamentablement aquesta diversitat enriquidora encara no està assumida per la nostra empresa i en el pensament del nostre món empresarial. Són molt poques les...

Quan des d’Alius Modus ens plantejàvem quin seria el tema per a la primera convocatòria del nostre premi a iniciatives socials innovadores, no ens va costar massa decidir-nos per fet migratori i mercat laboral. En primer lloc, perquè la unió dels dos conceptes ha estat l’embrió de la nostra empresa i el què va donar sentit a la creació d’un equip tan divers com el nostre: buscant professionals especialistes d’un i altre àmbit. En segon lloc, perquè en l’actual context de crisi econòmica i amb el gran increment de l’atur, segurament és, de tots els...

La gestió de la diversitat és, sens dubte, un dels principals reptes que afronta la nostra societat. Però és també una qüestió profundament complexa, i part d’aquesta complexitat passa per la seva mateixa conceptualització: el concepte de diversitat no és unívoc, i la capacitat que tinguem d’identificar les seves múltiples cares, incideix en les oportunitats de gestionar-la. Quan parlem de diversitat, tendim a pensar gairebé exclusivament en la diversitat vinculada als factors culturals, prescindint d’altres factors que poden ser tant o més significatius. Una primera...

Un amic (bé, no un amic qualsevol: en Francesc Carbonell) m’ha enviat la referència d’un curt que és tota una troballa. Es tracta de “Proverbio chino”, de Javier San Román, nominat als premis Goya l’any 2008, i que tracta d’un noi afrocubà que vol treballar de cambrer en un restaurant xinès. El curt és el segon de la trilogia “Mundo Mestizo”, juntament amb “Lección de historia”   i “Madrid-Moscú” (que encara no està disponible, però en podeu trobar el trailer a YouTube . Podríem analitzar moltes coses, tant de...

En la meva experiència com a Directora de RH d’una empresa hotelera, molt sovint em trucaven empreses de consultoria i em preguntaven sobre les meves necessitats de “gestionar la diversitat”. Sempre responia que no feia falta, que les diferents nacionalitats que convivien en l’empresa s’integraven bé i intentar treballar en aquests temes era “perdre el temps”. Realment estava convençuda que les persones que venien d’altres països s’integraven a l’entorn laboral sense cap dificultat i que, amb bona voluntat, tot se solucionava. El...

En temps de crisi es cerquen noves vies i estratègies d’actuació. No són pocs els que afirmen que la sortida vindrà per un canvi de model productiu i també de “maneres de fer”. Així, es postula la qualitat, el valor afegit, la innovació com factors claus. I en aquest punt,  la diversitat de la societat catalana i espanyola representa un potencial que no es té encara en prou consideració. Per exemple, si es tracta de situar-nos millor en un món globalitzat i transnacional, la diversitat d’orígens de la població (més de 170 nacionalitats on es parlen aproximadament 300 llengües)...

Vivim en una època convulsa de crisis i canvis: en els sistemes de valors, en els nostres models familiars i socials, en les nostres estructures productives i de consum… La globalització econòmica i política i el progrés econòmic i tecnològic han generat un nou escenari que afecta la nostra quotidianitat més immediata: les nostres condicions de vida, la nostra capacitat de comunicació i de mobilitat, les nostres relacions… Canviem nosaltres i canvia el nostre entorn. I, per si no fos prou, apareixen noves cares, nous gestos, noves llengües, noves religions, nous comportaments…...

Fa uns dies coincidíem a la parada de l’autobús una noia marroquina, un matrimoni d’origen del sud d’Espanya i jo (llatinoamericana, per resumir). El matrimoni va començar comentant la raresa de l’idioma àrab (sempre des de la bona educació i el desig simplement de fer conversa) i finalment va acabar explicant la seva experiència migratòria per diversos països del nord d’Europa durant els anys 60’. Va ser curiós veure el gir que van donar el seu discurs en el moment que van recordar la seva pròpia experiència en aquells països estranys, on, per cert, no van aprendre ni una...