Vaig tenir la sorpresa (agradable, certament) de veure’m citada en un article de redacció de la Vanguardia del dissabte 25 de juliol, “Cuando Amina crece” . I no em sé estar de matisar i puntualitzar algunes de les afirmacions que s’hi fan. En primer lloc, efectivament sóc antropòloga, i formada a la Universitat de Barcelona, però  no hi he tingut més relació acadèmica que algunes col·laboracions amb el departament de geografia humana i el grup de recerca dirigit per l’Horacio Capel (Geocrítica).  Fent honor a la veritat, doncs, no em sembla just aprofitar-me...

La gestió de la diversitat és, sens dubte, un dels principals reptes que afronta la nostra societat. Però és també una qüestió profundament complexa, i part d’aquesta complexitat passa per la seva mateixa conceptualització: el concepte de diversitat no és unívoc, i la capacitat que tinguem d’identificar les seves múltiples cares, incideix en les oportunitats de gestionar-la. Quan parlem de diversitat, tendim a pensar gairebé exclusivament en la diversitat vinculada als factors culturals, prescindint d’altres factors que poden ser tant o més significatius. Una primera...

S’ha parlat molt del determinisme cultural, que postula que les realitats, comportaments i processos dels individus estan determinats per la cultura de pertinença (en el cas dels migrants, les cultures d’origen). Evidentment, aquest tipus de teories no són més que l’evolució dels plantejaments de les teories racistes clàssiques, amb l’únic esforç de substituir el concepte de raça (abandonat després que la biologia descartés taxativament l’existència de diferents races dins l’espècie humana) pel de cultura. Ara no em vull estendre en aquest tema (ja me n’ocuparé en una...