Per als que vivim en un planeta on la fam és la rutina diària per a mil milions de persones, ens resulten poc didàctics i molt poc convincents els arguments amb els que es pretenen explicar les raons de la “Crisi” econòmica i financera associada al mercat laboral. Sobretot algunes aproximacions que relacionen la crisi amb la immigració, resulten de la millor ciència ficció. Encara més quan un dia sí i un altre també, es van desvelant casos de corrupció urbanística i de malversació de capitals en llocs emblemàtics com El Ejido. Recordem que no fa gaires anys El Ejido va...

Aquests dilluns 29 de juny vam ser amb en Pau Hortal a la conferència de Jacques Attali al Cercle d’Economia.  L’economista francès presentava el seu darrer llibre, ¿Y después de la crisis qué…? Vam poder constatar l’interès del tema i del personatge: la sala era absolutament plena, la conferència va ser brillant, i el torn de debat fins i tot es va fer curt. No coneixia Jacques Attali, però la impressió que em va causar va ser molt positiva. La claredat de la seva exposició i la contundència dels seus arguments em van semblar una molt bona aportació...

Coses del destí. Dimarts teníem reunió a Madrid, a la Secretaria de Estado de Inmigración y Emigración, per discutir una possible col·laboració (ja n’anirem informant). He de confessar que era el meu primer viatge amb l’AVE. I per allò d’assegurar-me el tret i perquè tenia els bitllets jo, vaig anar de d’hora: ja em teniu plantada a les 7 del matí a Sants, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida (llei de Murphy: quan vas amb temps, tots els semàfors són verds, el metro arriba justa quan entres a l’andana…). Doncs cap a esmorzar per fer...

En temps de crisi es cerquen noves vies i estratègies d’actuació. No són pocs els que afirmen que la sortida vindrà per un canvi de model productiu i també de “maneres de fer”. Així, es postula la qualitat, el valor afegit, la innovació com factors claus. I en aquest punt,  la diversitat de la societat catalana i espanyola representa un potencial que no es té encara en prou consideració. Per exemple, si es tracta de situar-nos millor en un món globalitzat i transnacional, la diversitat d’orígens de la població (més de 170 nacionalitats on es parlen aproximadament 300 llengües)...

Que estem davant d’un escenari nou és obvi. I que aquest escenari està qüestionant moltes pràctiques i hàbits a les organitzacions és un fet. Per tant, no és cap atreviment pensar que la crisi també afectarà el desplegament de les polítiques de responsabilitat social empresarial (RSE) de les organitzacions. És cert que hi ha el convenciment que la RSE és un factor generador d’avantatge competitiu per a les organitzacions. I, en temps de crisi, focalitzar les estratègies i els plans d’acció en els elements d’avantatge competitiu és un exercici de gestió més que...