Som encara terra d’oportunitats?

A les darreres setmanes, amigues, coneguts amb els que he treballat en els darrers temps i que ¡ s’han quedat sense feina, han marxat. No han tornat al seu país d’origen, sinó que van partir cap d’altres indrets com Alemanya, Bèlgica o Estats Units. No compartien origen, ja que naixeren a Mèxic, Santo Domingo, Marroc o Senegal, ni tampoc dedicació, ja  són artistes, científics, estudiants de doctorat, empresaris o professionals. Quan els vaig preguntar perquè deixaven Catalunya, la resposta era quasi sempre la mateixa : “aquí no trobo sortida, el que m’ofereixen és de supervivència i m’agradaria provar sort en un altre lloc, on m’han dit que pots prosperar”. És a dir, van on creuen que trobaran oportunitats no només per guanyar-se la vida sinó per créixer com a persones.

Llavors, em pregunto. Que està passant perquè persones amb qualificació  i empenta, se’n vagin del meu país?

No tinc respostes exactes i tancades, però sí alguns comentaris a fer.

Molt es parla de que la sortida de la crisi depèn en bona part o totalment del context internacional També s’afirma que cal aprofitar el talent, la qualificació personal per canviar el model econòmic, potenciar la qualitat del sistema productiu, etc.. Però com ho farem si deixem marxar precisament emprenedors i emprenedores?

Per sort, en les darreres dècades Catalunya i l’estat espanyol han rebut milions de persones d’arreu del món. Però quan ha arribat la crisi el missatge que enviem és de que no els necessitem perquè ja no precisem de mà d’obra “barata”.

Hi hagut manca de reconeixement de la necessitat, la dependència i les aportacions dels nous veïns i veïnes, fins i tot s’està estenen la idea de que la immigració és un problema, que si un estranger obra botiga no és un nou servei per al conjunt de la població sinó una invasió. Cal canviar urgentment aquesta imatge perquè no és només la visió sobre la població immigrada, sinó de Catalunya.

Potser podríem començar per reconèixer-les, fer visible la seva feina i el seu paper en el desenvolupament del país d’acollida, elles i ells ens han fet un favor no al contrari. Si segueixen sent invisibles, marxaran sense que ens n’adonem i després ho lamentarem, perquè per canviar el model els necessitem ja que la innovació i la creativitat prové en bona part d’aquestes persones. Necessitem continuar sent terra d’oportunitats, elles  i ells ens mantenen connectats al món, ens mostren i obren camins. Com ho hem fet en altres temps, espero que sabrem aprofitar les oportunitats que esdevenen, quan hem tingut la sort de ser terra d’atracció i d’acollida.