Sobre el Planeta d’Ángeles Caso

L’actualitat s’imposa. La concessió del premi Planeta a Ángeles Caso per Contra el viento, una novel·la que narra la vida d’una dona immigrada de Cap Verd, és una ocasió que celebrem. La presència de les vides de les persones migrades (i encara més si són dones) a les pàgines impreses és escassa. I quan hi són, les referències més habituals ens parlen  de problemes, conflictes, dificultats… Massa sovint des d’una visió parcial i esbiaixada: són víctimes, culpables, xifres… Poques vegades persones, en tota la seva complexitat.

És d’hora per valorar la novel·la de Caso (correrem a comprar-la quan surti publicada). Però algunes de les afirmacions de l’autora en l’entrevista publicada a La Vanguardia ens fan pensar que serà interessant llegir-la. Les reflexions sobre un model que recolza l’alliberament d’una part de les dones sobre l’explotació d’unes altres; la crítica a les actituds racistes; l’abordatge del tema de la violència de gènere…. Però sobretot mostrar la realitat d’una de les “heroïnes del s. XXI”, com l’anomena l’autora, reconeixent el seu valor per sobre de tòpics i estereotips.

En tot cas, benvinguda a la literatura espanyola una nova novel·la sobre el tema.  Benvingut de nou el reconeixement literari a una escriptora que posa cara i ulls, nom i cognoms a la immigració (després que Najat el Hachmi guanyés el premi Ramon Llull l’any 2008 amb L’últim patriarca). I benvingudes les dones que amb el seu valor i la seva aportació (sigui la que sigui: netejant cases, tenint cura de la gent gran i els infants, o escrivint sobre la nostra societat), i malgrat l’habitual manca de reconeixement, fan el món (tal com diu la cançó) ” más amable, más humano, menos raro”.