Resultats versus Responsabilitat

És evident que en aquesta època que malauradament estem vivint, les accions empresarials en el marc del que habitualment s’anomena Responsabilitat Social Empresarial passen per moments de confusió i descrèdit. Quan encara no s’havia consolidat al nostre país un model d’actuació clar i definit –i no centrat estrictament en com complir, amb els mínims costos, les normatives legals ena quest àmbit- i on, diguem-ho clarament, moltes activitats de RSE s’han desenvolupat amb un enfocament estricte de marketing, arriba la crisi i ho desgavella tot.

Lamentablement, la crisi està influint perquè, en moltes organitzacions, encara –tot i que comptem amb algunes excepcions rellevants- termes com igualtat, drets humans, diversitat, conciliació, sostenibilitat, biodiversitat, etc. siguin paraules buides i mancades de contingut.

La “responsabilitat” és avui utilitzada per organitzar un curs, una publicació, un estudi. Resulta difícil en aquest entramat complex distingir i transformar preu en valor. La RSE només resultarà creïble quan els procediments no suplantin als valors, les aparences a les conductes, la comunicació a la percepció, l’acció social als principis, les memòries  als fets, les expectatives a les realitats.

Alhora –coincidint amb l’interès mostrar pels mitjans de comunicació en el concepte-, han aparegut en l’entorn de la RSE o Responsabilitat Social Corporativa, un gran nombre de consultors, càtedres, observatoris, clubs, màsters, agències, índexs, laboratoris, etc., sense que, contràriament, els realment implicats en aquest tipus de temes –govern, interlocutors socials i organitzacions socials- s’hagin “assegut” a definir com articular tot aquest conjunt d’actuacions en el dia a dia real de les organitzacions.

I sense que s’hagin fet esforços rellevants per acostar, vincular i unir dos móns que es necessiten però que, malauradament avui continuen anant cadascun per la seva banda. Em refereixo evidentment a la manca de relació, de contacte, de convivència entre el que anomenaríem món social i món organitzacional.

En un recent post del nostre bloc, l’Eva Marco ens exposava el cas següent: “En la meva experiència com a Directora de RH d’una empresa hotelera, molt sovint em trucaven empreses de consultoria i em preguntaven sobre les meves necessitats de gestionar la diversitat. Sempre responia que no calia, que les diferents nacionalitats que convivien a l’empresa s’integraven bé i intentar treballar aquests temes era una pèrdua de temps. Realment estava convençuda que les persones que venien d’altres països s’integraven a l’entorn laboral sense cap dificultat i que, amb bona voluntat, tot se solucionava”.

L’Eva acabava el seu post afirmant que, lamentablement la “bona voluntat” no va ser suficient i que en el seu cas es van produir una sèrie de fets que van fer palesa la necessitat de “gestionar” aquest fenomen, quan hi havia centres de la seva companyia amb índexs de treballadors immigrats superiors al 80%.

En resum: hem de gestionar els temes de RSE pensant que no es tracten només d’una moda, una normativa legal que s’ha de complir, un element més utilitzable per al marketing, i prenent en consideració que no pot, d’altra banda, deixar-se a l’empara de la bona voluntat.

El cas exposat per l’Eva és només un exemple, però mostra la necessitat d’establir en les organitzacions estratègies i polítiques que –intentant respondre a les necessitats que planteja una estratègia empresarial o una situació de fet- siguin, alhora, referents perquè tots els “clients” (tant externs com interns) visualitzin que l’assoliment dels objectius empresarials pot i és molt sovint compatible amb l’exercici d’una “responsabilitat social” que lògicament perquè sigui real i percebuda positivament per tothom, ha de començar des de dalt.

El nostre objectiu a Alius Modus respon evidentment a aquests requeriments, i en conseqüència, a la necessitat d’articular i implantar mesures en les organitzacions que permetin conjugar les dues “R”: Resultats i Responsabilitat. Per això pretenem no només dedicar-nos exclusivament a fer consultoria, sinó que volem –i de fet ja ho estem fent- implicar-nos activament en la posta en marxa de les accions que proposem en base al binomi de les dues “R”. Perquè, encara que a algunes persones els pugui semblar estrany el missatge, si no hi ha resultats serà impossible la responsabilitat.