Prejudicis i equilibris

Albert Einstein no tan sols va ser un dels científics més destacats del segle xx. Va ser també un pensador que va fer grans aportacions al pensament social. Una de les seves frases va fer-me fa uns anys de portada de l’agenda: “És més fàcil de desintegrar un àtom que un prejudici.”

La qüestió dels prejudicis i com condicionen les actituds de les persones és una de les meves passions. I l’aventura de crear Alius Modus és i ha estat una experiència molt bona, tant en l’àmbit professional com personal, per a la modificació de prejudicis. Som i ens definim com un equip de persones procedents d’àmbits professionals, trajectòries personals i posicionaments polítics i ideològics molt diversos. I aquesta és, precisament, la nostra màxima potencialitat.

Les persones que venim del sector públic i de treballar en temes socials (maliciosament acusades d’oenegeros, buenistes, kumbes i altres floretes) tenim força reconeguts i treballats els nostres prejudicis cap a les minories. Però no estem lliures de culpa: simplement adrecem les nostres mirades distorsionades cap a altres llocs. I el sector privat, el món de l’empresa, els beneficis i els resultats, és un dels nostres objectius predilectes.

Des del sector públic hem treballat prescindint dels sectors econòmics, com si es tractessin del costat fosc de la força, com si parléssim de dos mons irreconciliables. I el mateix passa a la inversa. Però, des de l’experiència i amb una mirada crítica sobre la realitat social, sobretot en moments difícils com l’actual, s’imposa una reflexió. És hora de reconèixer els defectes propis i les virtuts alienes. Els i les d’aquesta banda ja hem pensat tot el que havíem de pensar i ja sabem fer molt bé allò que sabem fer… però ens ho maneguem francament malament en alguns camps que el sector privat ha desenvolupat amb èxit. De la mateixa manera, els i les de l’altra banda poden beneficiar-se moltíssim de la nostra experiència en planificació i gestió, i de la nostra capacitat de visió estratègica i treball transversal.

Einstein tenia tota la raó en la seva afirmació. Però, de la mateixa manera que es va aconseguir la fissió de l’àtom, es pot aconseguir la modificació dels prejudicis, i això la psicologia social ja fa anys que ho ha demostrat. En voleu un exemple pràctic? Fa uns dies vam visitar la directora de RH d’una important empresa catalana del sector de la moda. Segurament, la indústria de la moda no és el que ens ve al cap quan parlem de cohesió social, d’equitat, de compromís amb els valors… Doncs vaig tenir l’agradable sorpresa (i, creieu-me, cada vegada és menys sorprenent a mesura que vaig treballant amb aquests altres) de trobar un equip de persones que es creuen realment la responsabilitat social de la seva empresa i que estan fermament convençudes i disposades a treballar-hi.

Penso que comença a ser hora de prescindir dels estereotips, vagin en la direcció que vagin, de saber destriar el gra de la palla i de situar-nos amb fermesa en la complexa però apassionant franja dels diàlegs i els equilibris.

Aquest és l’espai que des d’Alius Modus volem ocupar i que us convidem a compartir. Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!



2 Responses to “Prejudicis i equilibris”

  1. Odilas escrigué:

    Ha sido como volver a escucharte. En esa diversidad de experiencias, orígenes, enfoques y competencias va a estar la clave del éxito de muchas iniciativas.
    Tenemos que aprender mucho los unos de los otros y eso sólo es posible desde una actitud humilde, abierta y apasionada.
    EStoy segura de que este blog que empezáis va a ser un buen espacio para todo ello.
    Enhorabuena a todos!

  2. Marta escrigué:

    Gracias por los ánimos. Asumiendo las carencias (lógicas) de las visiones y las trayectorias, estoy más que convencida de las virtudes de la fórmula que ensayamos. ¡Es un placer reecontrarte!

Deixa el teu comentari