Perdent oportunitats en temps de crisi

Encara que no existeixen dades suficients, alguns primers estudis afirmen que en la població  immigrant es troba una relació molt baixa entre el nivell d’educació formal i el lloc de treball (CESB 2007). L’entrada dels nous treballadors/es amb un nivell alt de capacitats professionals al mercat de treball a Catalunya es podria estar produint molt per sota del nivell que els hi correspondria d’acord les seves capacitats formatives i, també, de les seves aptituds.

Segons dades de l’OCDE (SOPEMI 2007) a Espanya el problema de la subocupació (o de la sobrequalificació) és una característica estructural del seu sistema. Espanya té no només la taxa de sobrequalificació més alta de tota l’OCDE tant en els seus treballadors autòctons i immigrants sinó, a més, el diferencial més ampli entre ambdós grups. Però la subocupació dels treballadors immigrants no és res nou ni únic al mercat laboral d’Espanya o de Catalunya. A Europa els experts afirmen que existeix una dificultat estructural: els immigrants qualificats no troben ocupacions qualificades. És així com la situació requereix de molta atenció.

Des d’un punt de vista de model de ciutadania i cohesió social, el sorgiment de barreres socials per a l’ascens social dels immigrants posa en risc tant els projectes personals frustrats com el propi model de societat oberta on els mecanismes d’integració laboral no funcionin bé. Des del punt de vista de la competitivitat, l’aprofitament d’un valuós capital humà seria molt positiu.

Precisament ara, quan la retracció del sectors econòmics a on la immigració s’havia anat ocupant és intensa, la qüestió de la reubicació dels treballadors immigrants a altres sectors és una necessitat cabdal.

Però, quines són les dificultats que es presenten per a aprofitar totes les capacitats dels immigrants en aquests contextos? En primer lloc, les dificultats poden venir donades per uns processos de reconeixement i homologació del capital humà que els immigrants porten amb ells mateixos. La capacitat dels treballadors immigrants per a accedir al mercat qualificat de treball està seriosament afectada per un problema en el reconeixement de les qualificacions, obtingudes en els seus països d’origen doncs els impedeix trobar una feina adequada a les seves competències. D’aquí que el reconeixement de les qualificacions és un tema central a l’hora d’assegurar una major mobilitat laboral sota condicions més igualitàries.

En segon lloc, pot existir un dèficit de mecanismes establerts que permetin una millor adaptació a les necessitats. Cal tenir present que els immigrants sovint necessiten recursos especials per situar-se amb èxit en el canviant mercat laboral; la seva falta d’experiència en el context local, així com la manca de xarxes socials a la societat receptora, poden perjudicar-los clarament. D’aquí que la seva capacitació per a millorar el domini de l’idioma local i per a desenvolupar aptituds professionals esdevé capital.

En tercer lloc, el factor discriminació en el mercat de treball apareix com un factor que cal considerar per entendre la situació de molts immigrants que no assoleixen els nivells professionals que els hi pertocarien. L’aparició de pràctiques discriminatòries més o menys evidents, així com d’algunes actituds racistes i xenòfobes desenvolupen també un paper important com creadores d’una pressió social que pot arribar a impedir una ocupació laboral més adequada a les capacitats de la persona.

En quart lloc, el factor diversitat cal començar a definir-lo més com una oportunitat que com una dificultat. Aprofundir en la relació entre diversitat i creativitat com a factor que aporta competitivitat és un camí que cal prendre aviat. Obrir les portes als llocs de treball qualificats a persones estrangeres és un exercici que exigeix d’un canvi cultural. La diversitat cultural pot ser convertida en una font de generació de valor i d’innovació per part de les empreses catalanes. Una gestió proactiva que tendeixi a “posar en valor” els nous elements de capital humà que aporta la immigració beneficia les empreses i el conjunt de la societat.

Algunes de les característiques dels immigrants, tal com el multilingüisme, l’experiència intercultural, la flexibilitat i la mobilitat, són específiques de la seva experiència de migració i haurien de reconèixer-se com a actius importants per a avançar cap a una societat més oberta, més moderna. Aquest és el cas dels futurs professionals que, nascuts i educats en entorns multiculturals, poden ajudar a les empreses multinacionals a ser més competitives a l’economia global.