Pensar globalment per resoldre problemes locals

En la darrera reunió de l’equip consultor d’Alius Modus, en Rafa Crespo ens proposava una reflexió sobre les oportunitats de la transnacionalitat. Les migracions internacionals ja no són un fet nou al nostre país (malgrat que encara sentim discursos que així ho consideren), sinó un procés consolidat al llarg de més de dues dècades (almenys en alguns entorns).  La coincidència de diferents estadis migratoris (arribada, reagrupament, nacionalització) genera una complexitat important en l’anàlisi, però també en la gestió de les migracions.

Hem pecat de concebre les migracions de forma simplista, remetent-nos a models anteriors, en què el procés migratori culminava o bé amb el retorn, o bé amb un procés d’assentament i consolidació a la societat d’acollida. Existeix un mite del sedentarisme, segons el qual el millor que li pot passar a una persona és finalitzar els seus dies on va néixer, sense haver sortit mai, només per a fer turisme. Si la humanitat  fos realment d’aquesta manera, encara seguiríem  a l’Àfrica.

Els models migratoris actuals, són més diversos i més complexos: les migracions impliquen vincles familiars i socials d’anada i tornada. Això no significa que els processos d’assentament i integració no siguin reeixits. No significa que les persones migrades no siguin ben bé ni d’aquí ni d’allà, sinó una cosa ben diferent: no són només d’aquí o només d’allà.

La mobilitat no és exclusiva dels i les migrants que acaben d’arribar. Alguns i algunes joves descendents d’immigrants (amb bona formació, multilingües, amb demostrades habilitats  de comunicació i comprensió intercultural) tenen una extraordinària facilitat per pensar en un món que va més enllà de les fronteres nacionals. Estan arrelats i arrelades, se senten vinculats identitàriament al nostre país, però això no significa que no es plantegin l’opció de sortir-ne. En aquesta sentit, la transnacionalitat és altament adaptativa: el ventall d’opcions per resoldre les dificultats que tenim ara i aquí, és tan grans com el món. Les respostes als problemes locals s’han de buscar en el global.