El comentari que en Pau fa al post de la Xitlali m’ha fet pensar en una qüestió que ha estat motiu de debat en moltes ocasions: la integració de les persones migrades és una qüestió de voluntat? Dit d’una altra manera: les persones que no s’integren és per què no volen? O per què no poden? Les preguntes són conscientment capcioses. No és fàcil respondre a aquestes qüestions, perquè és la pregunta mateixa que està mal plantejada. D’entrada, perquè la noció d’integració és, com a mínim, polisèmica. Depèn de qui, en quin context, quan i com s’utilitza aquest terme,...

Fa unes setmanes em vaig trobar enmig d’un debat més que intens entre el director de Màrqueting i el director de Recursos Humans d’una companyia. El debat es va iniciar en una reunió del Comitè de Direcció on, entre altres temes, s’havia d’aprovar la posada en marxa d’una iniciativa responsable i social. El debat es va centrar de seguida sobre la qüestió de fons: qui ha de tenir l’autoritat sobre la política de responsabilitat social de la companyia? Totes dues parts van exposar amb molta energia els seus arguments. De fet, era indubtable que totes dues tenien molt d’interès...

11 de la nit en una ciutat mediterrània, un televisor amb un canal d’aquests que donen 6 min d’anuncis (o més, no sé…). I apareixen dones, dones i més dones. Si parlen de neteja allà hi ha una dona somrient i feliç per la feina que li caurà a sobre. Si parlen de bellesa allà hi ha de nou una dona feliç per embellir-se. Si de fills i les seves cures es tracta hi continua havent una altra dona feliç i esplendorosa disposada a exercir la maternitat amb aquesta llet o crema corporal meravellosa. Si de galetes integrals es tracta sens dubte que una altra dona és la protagonista....

Vivim en una època convulsa de crisis i canvis: en els sistemes de valors, en els nostres models familiars i socials, en les nostres estructures productives i de consum… La globalització econòmica i política i el progrés econòmic i tecnològic han generat un nou escenari que afecta la nostra quotidianitat més immediata: les nostres condicions de vida, la nostra capacitat de comunicació i de mobilitat, les nostres relacions… Canviem nosaltres i canvia el nostre entorn. I, per si no fos prou, apareixen noves cares, nous gestos, noves llengües, noves religions, nous comportaments…...

Fa uns dies coincidíem a la parada de l’autobús una noia marroquina, un matrimoni d’origen del sud d’Espanya i jo (llatinoamericana, per resumir). El matrimoni va començar comentant la raresa de l’idioma àrab (sempre des de la bona educació i el desig simplement de fer conversa) i finalment va acabar explicant la seva experiència migratòria per diversos països del nord d’Europa durant els anys 60’. Va ser curiós veure el gir que van donar el seu discurs en el moment que van recordar la seva pròpia experiència en aquells països estranys, on, per cert, no van aprendre ni una...

Encara se senten els riures després de les “miembras” de Bibiana Aído, ministra (no pas ministre) d’Igualtat. És cert que la feminització d’alguns termes encara ens sona estranya, però també ho és que el llenguatge és un reflex del que som, de com pensem, de com entenem el món i també de com evolucionem. Quan, des de la RAE, acadèmics de la llengua com ara Gregorio Salvador defensen que “la llengua és un sistema econòmic d’expressió i el masculí val en aquest cas [miembros] com a terme neutre que serveix per a masculí i femení”, una no...

Podríem dir que el web 2.0 és un conglomerat d’entorns participatius en els quals els usuaris s’involucren d’acord amb els seus interessos i necessitats. A mesura que aquests entorns són dinamitzats pels seus usuaris, esdevenen comunitats actives amb transcendència on-line i, alhora, off-line. I és aquí on rau el seu poder. A més dels grans i populars espais d’avui en dia pel que fa a la quantitat d’usuaris que hi participen -Facebook i YouTube en són un bon exemple-, podem trobar diferents entorns on s’esdevé una activitat vibrant que està canviant o està afegint noves alternatives...

Que estem davant d’un escenari nou és obvi. I que aquest escenari està qüestionant moltes pràctiques i hàbits a les organitzacions és un fet. Per tant, no és cap atreviment pensar que la crisi també afectarà el desplegament de les polítiques de responsabilitat social empresarial (RSE) de les organitzacions. És cert que hi ha el convenciment que la RSE és un factor generador d’avantatge competitiu per a les organitzacions. I, en temps de crisi, focalitzar les estratègies i els plans d’acció en els elements d’avantatge competitiu és un exercici de gestió més que...

El gènere es defineix com a concepte que fa referència a les diferències socials (per oposició a les biològiques) entre homes i dones, que han estat apreses, canvien amb el temps i presenten grans variacions tant entre diverses cultures com dins d’una mateixa cultura. El sistema de gènere, a través de diversos processos i mecanismes, regula i organitza la societat de manera que dones i homes siguin, actuïn i es considerin diferents, alhora que determina quines àrees socials són de competència d’un sexe i quines de l’altre. Aquesta organització és independent del sexe...

Albert Einstein no tan sols va ser un dels científics més destacats del segle xx. Va ser també un pensador que va fer grans aportacions al pensament social. Una de les seves frases va fer-me fa uns anys de portada de l’agenda: “És més fàcil de desintegrar un àtom que un prejudici.” La qüestió dels prejudicis i com condicionen les actituds de les persones és una de les meves passions. I l’aventura de crear Alius Modus és i ha estat una experiència molt bona, tant en l’àmbit professional com personal, per a la modificació de prejudicis. Som i ens definim com un equip...