El llibre de Miguel Lorente Acosta, Los nuevos hombres nuevos. Los miedos de siempre en tiempos de igualdad, m’enganxa des del primer moment però no aconsegueixo acabar-lo fins a algunes setmanes després. I és que he aconseguit conciliar la meva vida laboral i familiar, però no la personal. El llibre, analitza i desgrana magistralment les noves estratègies d’opressió masculina en “l’era postmasclista”. Amb la consolidació de les reivindicacions femenines, l’abast de determinats llocs de responsabilitat o el desenvolupament de les polítiques d’igualtat...

Un amic (bé, no un amic qualsevol: en Francesc Carbonell) m’ha enviat la referència d’un curt que és tota una troballa. Es tracta de “Proverbio chino”, de Javier San Román, nominat als premis Goya l’any 2008, i que tracta d’un noi afrocubà que vol treballar de cambrer en un restaurant xinès. El curt és el segon de la trilogia “Mundo Mestizo”, juntament amb “Lección de historia”   i “Madrid-Moscú” (que encara no està disponible, però en podeu trobar el trailer a YouTube . Podríem analitzar moltes coses, tant de...

Ha mort Benedetti. L’escriptor va morir als 88 anys a Montevideo. El seu amic Maurici Rosencoff, va dir que va morir a causa de l’edat, malgrat que ell el pensava inmorible. Potser aquest sigui un espai estrany per al tribut pòstum però em costa no escriure res a qui tant va escriure, encara que Eduardo Galeano afirmés que “el dolor se dice callando”. Habitant privilegiat de l’imaginari col·lectiu dels sentiments, va ser sobretot un home compromès amb el seu temps i amb l’ésser humà ” en caso de vida o de muerte, se debe estar siempre con el más...

Diuen que els començaments són sempre difícils. També diuen que començar projectes en moments de crisi és especialment difícil. Molt probablement és cert. Però bé, això no ens espanta: és difícil començar, però també mantenir-se, i assumim amb alegria la dificultat. I els moments de crisi també presenten oportunitats: són moments d’obertura en què és més fàcil imaginar i crear coses noves. O sigui que nosaltres anem creixent: en ganes, en projectes, en clients… i en nombre. Aquest mes s’ha incorporat al nostre equip l’Hicham Zedgui, encarregat del suport...

És evident que en aquesta època que malauradament estem vivint, les accions empresarials en el marc del que habitualment s’anomena Responsabilitat Social Empresarial passen per moments de confusió i descrèdit. Quan encara no s’havia consolidat al nostre país un model d’actuació clar i definit –i no centrat estrictament en com complir, amb els mínims costos, les normatives legals ena quest àmbit- i on, diguem-ho clarament, moltes activitats de RSE s’han desenvolupat amb un enfocament estricte de marketing, arriba la crisi i ho desgavella tot. Lamentablement, la crisi està...

S’ha parlat molt del determinisme cultural, que postula que les realitats, comportaments i processos dels individus estan determinats per la cultura de pertinença (en el cas dels migrants, les cultures d’origen). Evidentment, aquest tipus de teories no són més que l’evolució dels plantejaments de les teories racistes clàssiques, amb l’únic esforç de substituir el concepte de raça (abandonat després que la biologia descartés taxativament l’existència de diferents races dins l’espècie humana) pel de cultura. Ara no em vull estendre en aquest tema (ja me n’ocuparé en una...

Voleu saber on era l’equip consultor d’Alius Modus dilluns passat? En l’entorn incomparable de Can Bordoi, a Llinars del Vallès, en una de les nostres sessions de treball mensuals. Des que vam engegar el nostre projecte, teníem clar que era bàsic trobar espais i temps per pensar, debatre i construir el nostre coneixement comú (el know-how d’Alius Modus). Fer-ho en un entorn tan agradable ha estat un autèntic luxe. Un avanç de les conclusions d’aquesta trobada: l’aportació que pot fer el coneixement de RH en la gestió de la diversitat en l’àmbit públic és clarament transformadora....

En la meva experiència com a Directora de RH d’una empresa hotelera, molt sovint em trucaven empreses de consultoria i em preguntaven sobre les meves necessitats de “gestionar la diversitat”. Sempre responia que no feia falta, que les diferents nacionalitats que convivien en l’empresa s’integraven bé i intentar treballar en aquests temes era “perdre el temps”. Realment estava convençuda que les persones que venien d’altres països s’integraven a l’entorn laboral sense cap dificultat i que, amb bona voluntat, tot se solucionava. El...

Dinar de diumenge entre famílies amigues. I encara que ens ho prohibim, els temes professionals i la crisi es fiquen a la conversa. No recordo la seqüència, però un dels comensals, del col·lectiu que forma la generació que els donarà mals de cap als membres de la generació Y, em planteja el repte següent. Imagina que un dels teus clients et comenta que ha de cobrir amb urgència la posició de Director d’una fàbrica. Té dubtes sobre qui triar i et pregunta si li pots donar la teva opinió. Et posa a sobre la taula tres currículums, però en cap d’ells estan reflectides les dades...

En temps de crisi es cerquen noves vies i estratègies d’actuació. No són pocs els que afirmen que la sortida vindrà per un canvi de model productiu i també de “maneres de fer”. Així, es postula la qualitat, el valor afegit, la innovació com factors claus. I en aquest punt,  la diversitat de la societat catalana i espanyola representa un potencial que no es té encara en prou consideració. Per exemple, si es tracta de situar-nos millor en un món globalitzat i transnacional, la diversitat d’orígens de la població (més de 170 nacionalitats on es parlen aproximadament 300 llengües)...