Migracions en una època de canvis

Vivim en una època convulsa de crisis i canvis: en els sistemes de valors, en els nostres models familiars i socials, en les nostres estructures productives i de consum… La globalització econòmica i política i el progrés econòmic i tecnològic han generat un nou escenari que afecta la nostra quotidianitat més immediata: les nostres condicions de vida, la nostra capacitat de comunicació i de mobilitat, les nostres relacions… Canviem nosaltres i canvia el nostre entorn. I, per si no fos prou, apareixen noves cares, nous gestos, noves llengües, noves religions, nous comportaments… a casa nostra mateix.

En aquest context, el creixement de fluxos migratoris procedents de països pobres i l’augment espectacular de la presència de persones d’altres orígens en determinats entorns incrementen la complexitat i posen en relleu la diversitat cultural i de tota mena. Ara tenim l’“estrany”, el “diferent”, al replà de casa. És el company o la companya d’escola, l’instal·lador o la caixera del supermercat.

El tractament mediàtic que es fa dels fenòmens migratoris i de la presència de persones immigrades contribueix a les visions alarmistes i a les percepcions negatives d’una bona part de la població. Llegim, a vegades, que és la presència de persones immigrades estrangeres i la diversitat creixent el que capgira el nostre món. Com si fos la causa de tots aquests canvis i no pas, precisament, un dels efectes de la globalització. Expliquem, a vegades, que la diversitat ve causada (com si aquesta fos una mena de culpa) per qui arriba de fora.

Però la diversitat cultural ja era present al nostre entorn, i els fenòmens migratoris no són nous ni extraordinaris. Al llarg de la història de la humanitat i arreu del món, els individus s’han desplaçat, més o menys forçats i per motius molt diversos. I, d’això, en tenim mostres evidents en el nostre passat recent i no tan recent. Aquests desplaçaments de població han generat (i generen) problemes i dificultats tant en els contextos d’origen com en els de destinació. Però també han suposat i suposen oportunitats de canvi, de creixement, de progrés, d’evolució: per a les persones migrants, per als països emissors i per a les societats d’acollida. El nostre món, el nostre país, no seria el mateix sense els moviments de població que l’han fet créixer i evolucionar. I les actuals onades migratòries tenen i tindran el mateix efecte.

No es pot negar l’existència de dificultats i problemes relacionats amb el gran increment dels fluxos migratoris i la inclusió d’aquests nous ciutadans i ciutadanes, de la mateixa manera que amb la resta de transformacions que la nostra societat viu. Però la constatació de tots aquests canvis no dóna la raó a les visions alarmistes que diuen que “allò tan bo que teníem” s’acaba. La terra de Xauxa no ha existit mai, ni aquí ni enlloc, i les visions romàntiques que asseguren que qualsevol temps passat va ser millor són poc realistes i mancades de rigor. Totes les societats evolucionen i les èpoques de canvi, encara que convulses, generen nous escenaris en els quals milloren les condicions de vida, l’exercici dels drets i l’accés als recursos bàsics, almenys per a una bona part de la població. Qui dels que es lamenten pel que s’ha perdut voldria tornar realment enrere en el temps, amb tot el que això significa?