Madrid, l’AVE i Miguel Pajares: últim informe de l’OPI sobre immigració i mercat laboral.

Coses del destí. Dimarts teníem reunió a Madrid, a la Secretaria de Estado de Inmigración y Emigración, per discutir una possible col·laboració (ja n’anirem informant). He de confessar que era el meu primer viatge amb l’AVE. I per allò d’assegurar-me el tret i perquè tenia els bitllets jo, vaig anar de d’hora: ja em teniu plantada a les 7 del matí a Sants, mitja hora abans de l’hora prevista de sortida (llei de Murphy: quan vas amb temps, tots els semàfors són verds, el metro arriba justa quan entres a l’andana…). Doncs cap a esmorzar per fer temps.

La sorpresa va ser trobar-me en Miguel Pajares al bar de l’estació. També se n’anava a Madrid, a presentar l’informe anual de l’OPI sobre immigració i mercat de treball, però ell tenia bitllet per al tren que sortia just abans del nostre, a les 7:20.

Coses que passen: vaga de RENFE, el tren de les 7:30 anul·lat, ens passen al de les 8, que acaba sortint a les 8:35h. El resultat, arribem a la Secretaría a les 12:15h, quan inicialment hi hauríem d’haver estat a les 11h (evidentment, havíem avisat del retard).

I el què us deia del destí: ens conviden a entrar a la presentació d’un llibre per a fer la reunió després. Evidentment, es tracta de Immigración y mercado de trabajo. Informe 2009 ,  de Miguel Pajares. Feliç coincidència: vam poder sentir la seva intervenció i fer-nos amb la publicació (lectura de tornada a l’AVE).

Us recomano accedir al treball de Pajares: el primer estudi amb les dades finals de 2008 que analitza els efectes de la crisi en la població d’origen immigrat, en relació al mercat laboral.

Anoto només alguns dels aspectes que m’han semblat més rellevants del seu informe:

• Els fluxos migratoris fins el 2008, estan directament vinculats al creixement econòmic espanyol, basat en sectors que requereixen molta mà d’obra (construcció i serveis).
• Es preveu una disminució dels fluxos d’entrada, degut a la situació de crisi i la manca d’oportunitats de feina, però cal tenir en compte altres factors (socials i familiars) que influeixen en la decisió migratòria, amb independència de les oportunitats laborals.
• Les fonts estadístiques ens donen informació poc fidedigne: no són capaces de reflectir els fluxos reals.
• La incidència de la desocupació varia en funció dels sectors i les categories laborals, però també dels col·lectius d’origen. Els més afectats són (en aquest ordre) el marroquí, el romanès, i l’equatorià.
• La mobilitat laboral i territorial permet una major adaptabilitat a les condicions actuals mercat.
• La recol·locació d’aturats és un dels reptes més importants en l’actual situació.
• El retorn és una opció vàlida només per a una part de la població immigrada, però no per a la majoria.

Em quedo, però, sobretot, amb dues de les reflexions que apareixen a les conclusions:

• La desocupació afecta tant als treballadors/es immigrats com autòctons.
• La lluita contra la xenofòbia ha de ser un objectiu prioritari.

No és cap secret que encara no sabem com es resoldrà l’actual situació econòmica i laboral, ni les repercussions que té i tindrà a nivell social (i així mateix ho comentàvem amb l’Estrella Rodríguez, directora general d’Integració dels Immigrants de la Secretaría). Però sí que tenim algunes coses clares: les problemàtiques són comunes i, malgrat hi pugui haver efectes o condicionants específics, les respostes als actuals reptes han d’adreçar-se al conjunt de la societat (contemplant-ne, evidentment, la seva diversitat) i emmarcar-se en un projecte de futur: per a la construcció d’una societat benestant, cohesionada i inclusiva.