Llenguatge inclusiu vs. economia del llenguatge?

Silvia Donoso 22 febrer 2009 | 5 comentaris

Encara se senten els riures després de les “miembras” de Bibiana Aído, ministra (no pas ministre) d’Igualtat.

És cert que la feminització d’alguns termes encara ens sona estranya, però també ho és que el llenguatge és un reflex del que som, de com pensem, de com entenem el món i també de com evolucionem.

Quan, des de la RAE, acadèmics de la llengua com ara Gregorio Salvador defensen que “la llengua és un sistema econòmic d’expressió i el masculí val en aquest cas [miembros] com a terme neutre que serveix per a masculí i femení”, una no pot més que verificar la immensa distància que hi ha entre l’Acadèmia i la societat. I quan a més el mateix acadèmic, en resposta a l’afirmació de la ministra que el terme s’utilitza a Iberoamèrica, assevera que “no és cert, en absolut, que allà [Iberoamèrica] s’utilitzi aquest terme” i que pot ser que “alguna com ella ho digui; gairebé mai ningú no està sol en la seva pròpia estupidesa, sempre té acompanyants”, una, a més de descobrir la seva estupidesa, se sent immensament solidària amb les estupideses llatinoamericanes dels moviments de dones a l’Amèrica Llatina.

La llengua no és un sistema estàtic; com la societat, es troba en evolució permanent i genera nous termes per als nous usos i escenaris socials, tecnològics, etc. No fa tants anys vaig aconseguir el meu títol de “llicenciat”. No ens resulta això impensable ara?

L’entossudiment resulta encara més sorprenent quan la mateixa Acadèmia pot incorporar sense tantes reticències anglicismes com per exemple pen drive, per al qual és d’ús corrent una expressió en castellà, lápiz de memoria.

Així que començar el bloc d’Alius Modus amb el propòsit d’utilitzar llenguatge inclusiu no és un mer caprici, sinó un pas que contribueix a la transformació d’una realitat on persisteix l’exclusió i la discriminació de les dones, exclusió i discriminació que no és menys real perquè algunes persones insisteixin a ignorar-la.

Com a “miembra” de l’equip de professionals que integren Alius Modus no puc més que congratular-me amb el repte.



5 Responses to “Llenguatge inclusiu vs. economia del llenguatge?”

  1. marian escrigué:
    23 març 2009 a les 21:48

    interesante…
    desde que vivo en españa (soy latinoamericana), vivo muy de cerca la exclusión vía el lenguaje, ya no tanto por género (qué también), sino por mi idioma latino: las palabras, las terminaciones, mis eses (S/Z/C)…
    y si… es importante reivindicar la lengua como ese sistema maravilloso en constante transformación.
    gracias

  2. Silvia escrigué:
    23 març 2009 a les 21:48

    Mi español se llenó de eses y de multiples palabras y expresiones, que han enriquecido mi capacidad para comunicarme con otras personas, después de 5 años viviendo en Guatemala. Como en ningún otro lugar adquirió sentido la palabra compañera. El lenguaje debería servir para construir puentes y para ello es fundamental que sea inclusivo. Lo que no se nombra, no existe.
    Gracias por hacerte presente.

  3. Xitlali escrigué:
    23 març 2009 a les 21:50

    Estoy de acuerdo, pero también hay un factor importante en mi misma, por ejemplo, que es el tema de la educación formal en el que nos han enseñado de una manera tan férrea ciertas palabras sólo en masculino o en neutro, que cuando intentas feminizarlos, la verdad es que se hace muy, muy difícil y ocurre un ruido tan grande en tus cimientes lingüisticas, que a veces prefieres seguir hablando como siempre. Creo que realmente para llevarlo al pie de la letra has de militar muy firmemente en este aspecto del cambio y estar dispuesta a todo lo que eso implica en el día a día tanto en lo que respecta a ti, como a las respuestas que tendrás, como le pasó a la Aido. Y eso que ella es ministra.

  4. vanessa escrigué:
    24 març 2009 a les 12:58

    Hace mas de seis años que vivo en tierras angloparlantes y, acostumbrada a mi lengua materna, el castellano, no me deja de sorprender (en un sentido de admiración) la “paciencia” que la gente de aqui arriba tiene en cuanto al uso de genero se refiere. Aqui no usan el termino masculino como neutro, de hecho no tienen uno. Cuando hablan de personas utilizan constantemente los terminos “ella o el” (she or he). por ejemplo dirian “la o el examinador” o “la o el medico” o lo que sea. La verdad es que es un placer vivir en una sociedad con “igualdad de género linguística”.

    Vanessa desde Irlanda

  5. Ricardo escrigué:
    5 maig 2009 a les 10:18

    Quiero agregar otra razón a las ya mencionadas antes.
    El argumento del “sistema económico de expresión” no se sostiene. La feminizacion de este término (como de muchos otros)nos da más información que su uso “neutro”. Porqué negarse a ello? Qué beneficio se obtiene?
    Pareciera concebirse al lenguaje como una barrera para los cambios sociales; que al menos no se diga lo que ocurre en la realidad…

Deixa el teu comentari