Gestió de la diversitat: gestió de les diversitats

La gestió de la diversitat és, sens dubte, un dels principals reptes que afronta la nostra societat. Però és també una qüestió profundament complexa, i part d’aquesta complexitat passa per la seva mateixa conceptualització: el concepte de diversitat no és unívoc, i la capacitat que tinguem d’identificar les seves múltiples cares, incideix en les oportunitats de gestionar-la.

Quan parlem de diversitat, tendim a pensar gairebé exclusivament en la diversitat vinculada als factors culturals, prescindint d’altres factors que poden ser tant o més significatius.

Una primera dificultat a l’hora de desglossar aquesta qüestió, té a veure amb la noció de cultura: què és i què no és cultural? Una pregunta que ens portaria a un debat complex, en el que des de l’antropologia (i des d’altres disciplines) s’han fet aportacions prou interessants.

En tot cas, em sembla evident que l’ús que es fa habitualment del concepte de cultura (fora dels àmbits acadèmics i/o especialitzats) tendeix al reduccionisme. Les visions properes al determinisme cultural, que interpreten les trajectòries, característiques, comportaments i actituds dels individus en funció de la pertinença cultural són evidentment simplistes i poc rigoroses. Les persones no som com som només pel fet d’haver nascut a un lloc o altre, parlar una o altra llengua, o practicar una o altra religió. Afortunadament, tots els individus humans som força més complexos que tot això.

El que ens distingeix a uns d’altres, té a veure també (i molt) amb el lloc que ocupem a l’estructura social i els condicionants socioeconòmics que es deriven d’aquesta posició, amb el gènere, l’edat, les trajectòries individuals i familiars, les característiques personals, etc. Una multiplicitat de variables que es combinen entre elles i condicionen qui som i com ens situem en la societat.

La gestió de la diversitat s’ha de plantejar necessàriament des del reconeixement d’aquesta complexitat. Per tal que les opcions de gestió s’ajustin a les realitats objectives i no pas a models preestablerts, és necessari contemplar no només la pertinença cultural, sinó també els condicionants vinculats a la posició social, el gènere, l’edat, les capacitats…