Més d’un segle després, encara trobem molts casos en què els salaris no estan equiparat i la reivindicació per a la conciliació de la vida familiar i laboral continua. I hi  continua havent treballadores explotades, en condicions d’extrema precarietat, sense dret d’afiliació sindical (sense ni tan sols contracte).

La lluita de les dones no ha acabat. I, com dia Ángeles Caso a arrel del premi obtingut per la seva novel·la Contra el viento, a la nostra societat l’alliberament d’algunes dones es recolza sobre l’explotació d’unes altres (immigrades, nouvingudes).

En aquest dia significatiu, adrecem el nostre reconeixement a totes les dones, per la seva contribució: amb la seva feina (remunerada o no), el seu esforç i el seu compromís. Gràcies a totes (vosaltres, nosaltres) per fer que, malgrat les dificultats, el món vagi endavant.

En aquest post volíem apropar-vos més a algunes accions importants que hem realitzat en el sector privat o bé les que estem desenvolupant actualment perquè pugueu tenir en compte una idea de la nostra activitat:

En temes de consultoria hem elaborat la memòria de RSC d’una empresa d’importants dimensions (1000 empleat) interessada i amb una voluntat real en l’exercici del seu compromís social. També estem treballant en el procés de desenvolupament i implementació del Pla d’Igualtat d’una empresa líder en el sector alimentari i en vàries propostes de desenvolupament d’acció social de proximitat, vinculada a les polítiques d’igualtat i diversitat de les organitzacions.

En matèria de formació el nostre equip especialitzat en el tema ha plantejat sessions de sensibilització i capacitació en relació a les discapacitats i per al compliment de la LISMI adreçades a directors regionals d’un grup empresarial. En el mateix sentit hem desenvolupat una proposta formativa sobre assetjament sexual laboral, amb la finalitat d’apropar els conceptes fonamentals i més rellevants sobre aquest tema, en el marc del desenvolupament del Pla d’Igualtat d’una entitat de dimensió internacional.

El nostre equip està molt satisfet, i les companyies també, del seguiment de les accions realitzades fins ara, per això estem en fase de desenvolupar altres programes amb les mateixes i motivats per negociar amb altres empreses propostes innovadores que puguin contribuir al desenvolupament de les seves polítiques de responsabilitat social. Així doncs, continuem treballant.

Per  a l’organització de l’esdeveniment vam comptar amb la col·laboració de l’Associació Tapís (disseny i elaboració del trofeu), la Fundació Èxit (suport logístic) i la Fundació Surt (servei de catering).

L’acte ha representat no només una ocasió per premiar el projecte guanyador sinó també una oportunitat de trobada entre 21 organitzacions de tot el territori espanyol (entitats socials, empreses, administracions públiques) per debatre sobre el tema de la convocatòria d’aquesta primera edició del premi: fet migratori i mercat laboral, des de vàries mirades i diversos punts de vista.

Estem molt satisfets i satisfetes del desenvolupament de la jornada, especialment de les aportacions de la taula rodona i de les intervencions de Miguel Pajares, de la Universitat de Barcelona (Migració i mercat laboral en l’actual context de crisi econòmica), Jordi Tolosa, de l’Associació Tapís (Les oportunitats de col·laboració entre empreses i tercer sector) i Paula Gómez de Mujeres en Igualdad (La promoció de l’ocupació entre les dones immigrades). El seu coneixement i àmplia experiència els permet presentar les oportunitats des d’una anàlisi profunda de realitats i generar respostes adaptades a la situació actual del nostre entorn.

Finalment, volem felicitar de nou l’entitat guanyadora, Mujeres en Igualdad (responsable del COSMI), i a tota la resta d’entitats participants en aquesta edició. Donem les gracies també als membres del jurat, els autors i autores que han col·laborat en el dossier monogràfic, Foment del Treball Nacional i tots els amics i amigues que segui el nostre bloc.

Des d’aquí el nostre reconeixement, l’agraïment per la  invitació i l’amistat, i la voluntat de continuar-hi col·laborant. Felicitats!

http://www.tv3.cat/videos/2663259/IBN-Batuta-celebra-15-anys-dintercanvi-cultural

Pensem que és una bona oportunitat de trobada entre entitats, empreses i altres agents (i no hi ha tantes ocasions), discutint entorn d’un tema  de màxima actualitat com és el de la convocatòria: fet migratori i mercat laboral.

Ens agradarà  molt comptar amb la presència de tots i totes els que seguiu el nostre bloc.

http://www.aliusmodus.com/event/event_cat.html

Us animem a conèixer el Charter (del que Alius Modus és empresa signant) i a participar en aquest acte.

LINK PROGRAMA

LINK INVITACIÓ

LINK FUNDACIÓN DE LA DIVERSIDAD (http://www.fundaciondiversidad.org/)

Veure informe

Però amb això  no estàvem complint realment la nostra missió. A llarg termini, no estàvem treballant “per la integració” de la dona immigrant, només posàvem pedaços provisionals que amb el temps es desenganxarien i tornarien a deixar enlaire els problemes inicials.

La nostra intel·ligència, com diria Juan Manuel Marina, estava fracassant, perquè tenint tot un objectiu prioritari intel·ligent, el marc que vam escollir per al seu assoliment era erroni.

Si l’objectiu pretès per les dones era l’obtenció immediata d’una feina, inevitablement havíem de relegar a un segon pla qüestions tan importants com els seus processos migratoris particulars, les seves habilitats i coneixements previs, les seves formacions adquirides, les seves esperances i les seves fortaleses. En definitiva, en “pro” d’una “feina” el què fos per poder regularitzar i enviar una mica de diners als països d’origen, havíem de deixar a un costat el motor que ens mou i que s’alça vital per desenvolupar-nos com a persones.

Així, fa més d’un any, vam decidir donar un gir de cent vuitanta graus al Centro i començar a treballar “amb” les dones immigrants i no “per a” les dones immigrants, convençudes que les seves capacitats i les seves fortaleses eren més valuoses i perdurables del que elles mateixes deixaven traslluir i del que la resta, estàvem apreciant.

Al principi, hem de reconèixer que el canvi no va ser ben acollit. Per a aquelles dones, usuàries habituals de COSMI, amb milers d’ocupacions i preocupacions al cap, afegir-ne una de nova que, aparentment, ja tenien resolta, no resultava una bona notícia.

Parlar-los de millorar el nivell d’ocupabilitat, de crear habilitats i tècniques en la recerca de feina, d’accedir a Internet com a plataforma essencial per trobar feina, era complicat. Utilitzàvem termes que en qualsevol cas exigien un “mig ter mini” i que no tindrien efecte immediat. Les obligàvem a responsabilitzar-se personalment de les seves integracions laborals i parar-se a pensar en per què havien vingut al nostre país.

Però el sentit comú va imperar en totes, usuàries i responsables del centre i el pas del temps ens està demostrant com la força interior de cadascuna de les dones ateses, la presa de consciència de les seves pròpies capacitats i potencial, l’empoderament com a eina d’integració és el camí correcte.

En la línia de l’expressat, rebem amb orgull el premi que ens ha atorgat Alius Modus, com a evidència que estem en el camí correcte.

Gràcies a tots i totes des de Mujeres en Igualdad.

Segons dades de l’OCDE (SOPEMI 2007) a Espanya el problema de la subocupació (o de la sobrequalificació) és una característica estructural del seu sistema. Espanya té no només la taxa de sobrequalificació més alta de tota l’OCDE tant en els seus treballadors autòctons i immigrants sinó, a més, el diferencial més ampli entre ambdós grups. Però la subocupació dels treballadors immigrants no és res nou ni únic al mercat laboral d’Espanya o de Catalunya. A Europa els experts afirmen que existeix una dificultat estructural: els immigrants qualificats no troben ocupacions qualificades. És així com la situació requereix de molta atenció.

Des d’un punt de vista de model de ciutadania i cohesió social, el sorgiment de barreres socials per a l’ascens social dels immigrants posa en risc tant els projectes personals frustrats com el propi model de societat oberta on els mecanismes d’integració laboral no funcionin bé. Des del punt de vista de la competitivitat, l’aprofitament d’un valuós capital humà seria molt positiu.

Precisament ara, quan la retracció del sectors econòmics a on la immigració s’havia anat ocupant és intensa, la qüestió de la reubicació dels treballadors immigrants a altres sectors és una necessitat cabdal.

Però, quines són les dificultats que es presenten per a aprofitar totes les capacitats dels immigrants en aquests contextos? En primer lloc, les dificultats poden venir donades per uns processos de reconeixement i homologació del capital humà que els immigrants porten amb ells mateixos. La capacitat dels treballadors immigrants per a accedir al mercat qualificat de treball està seriosament afectada per un problema en el reconeixement de les qualificacions, obtingudes en els seus països d’origen doncs els impedeix trobar una feina adequada a les seves competències. D’aquí que el reconeixement de les qualificacions és un tema central a l’hora d’assegurar una major mobilitat laboral sota condicions més igualitàries.

En segon lloc, pot existir un dèficit de mecanismes establerts que permetin una millor adaptació a les necessitats. Cal tenir present que els immigrants sovint necessiten recursos especials per situar-se amb èxit en el canviant mercat laboral; la seva falta d’experiència en el context local, així com la manca de xarxes socials a la societat receptora, poden perjudicar-los clarament. D’aquí que la seva capacitació per a millorar el domini de l’idioma local i per a desenvolupar aptituds professionals esdevé capital.

En tercer lloc, el factor discriminació en el mercat de treball apareix com un factor que cal considerar per entendre la situació de molts immigrants que no assoleixen els nivells professionals que els hi pertocarien. L’aparició de pràctiques discriminatòries més o menys evidents, així com d’algunes actituds racistes i xenòfobes desenvolupen també un paper important com creadores d’una pressió social que pot arribar a impedir una ocupació laboral més adequada a les capacitats de la persona.

En quart lloc, el factor diversitat cal començar a definir-lo més com una oportunitat que com una dificultat. Aprofundir en la relació entre diversitat i creativitat com a factor que aporta competitivitat és un camí que cal prendre aviat. Obrir les portes als llocs de treball qualificats a persones estrangeres és un exercici que exigeix d’un canvi cultural. La diversitat cultural pot ser convertida en una font de generació de valor i d’innovació per part de les empreses catalanes. Una gestió proactiva que tendeixi a “posar en valor” els nous elements de capital humà que aporta la immigració beneficia les empreses i el conjunt de la societat.

Algunes de les característiques dels immigrants, tal com el multilingüisme, l’experiència intercultural, la flexibilitat i la mobilitat, són específiques de la seva experiència de migració i haurien de reconèixer-se com a actius importants per a avançar cap a una societat més oberta, més moderna. Aquest és el cas dels futurs professionals que, nascuts i educats en entorns multiculturals, poden ajudar a les empreses multinacionals a ser més competitives a l’economia global.

http://aliusmodus.com/postal/postal_cat.html