En temps de crisi es cerquen noves vies i estratègies d’actuació. No són pocs els que afirmen que la sortida vindrà per un canvi de model productiu i també de “maneres de fer”. Així, es postula la qualitat, el valor afegit, la innovació com factors claus. I en aquest punt, la diversitat de la societat catalana i espanyola representa un potencial que no es té encara en prou consideració.
Per exemple, si es tracta de situar-nos millor en un món globalitzat i transnacional, la diversitat d’orígens de la població (més de 170 nacionalitats on es parlen aproximadament 300 llengües) ens ofereix un dels components necessaris. A més, no oblidem les experiències, coneixements i l’esperit emprenedor de les dones i homes que arriben a casa nostra, el que hauria d’ésser també un estímul per als receptors. Però això implica deixar posicionaments defensius amb debats inútils sobre si la diversitat és positiva o negativa. Jo personalment no vull entrar en plantejaments dualistes de negre o blanc, quan estem parlant de factors que formen part de la realitat i que, encara que volguéssim, no podríem fer desaparèixer. Tanmateix, també crec que fóra bo començar per superar estereotips i prejudicis socioculturals tant de les persones que arriben com dels que ja hi eren, i potenciar la dimensió intercultural.
Per altra banda, la diversitat d’orígens, edat, gènere, ideologies, etc.. són font de creativitat, el que el sociòleg Richard Florida anomena capital creatiu. Els nous emprenedors immigrats d’Amèrica, un estudi de les universitats de Duke i California-Berkeley mostra que un 52 % de las start-ups de Silicon Valley compten amb, almenys, un immigrat entre els seu fundadors (25 % a nivell dels Estats Units). Les patents dipositades per equips mixtos (nacionals i estrangers) foren 6 vegades superior al 2006 que al 1993. Ja fa temps, que empreses com Microsoft potencien l’avantatge competitiva de la diversitat. Fins i tot, la delegació espanyola, va ser designada l’any 2004 la millor empresa en la gestió de la diversitat per la consultora Great Place to work Institute.
Ara bé, algú es pot preguntar: per què la diversitat és font de creativitat? Entre altres raons en destacaria tres: la societat diversa, com si fos un ecosistema, disposa de més elements per donar resposta als canvis. La creativitat en moltes ocasions sorgeix del contrast entre diferents, pensem en les avantguardes artístiques, que innoven a partir de fer una relectura d’expressions del passat incorporant un nou component o tècnica. Sense oblidar que un context divers està canviant contínuament, el que provoca nous escenaris, a vegades conflictius, i això suposa nous reptes i la necessitat de trobar noves formes de gestionar aquestes conflictes. En canvi, una societat homogènia, si és que n’hi ha alguna, només està adaptada a una configuració de l’entorn, si aquest canvia no disposa d’elements de resposta.
Amb tot, cal reconèixer que és senzill elaborar el discurs, però, com ho portem a la pràctica?. I aquí no hi ha cap manual on consultar, les respostes sorgiran del mateix procés d’estímul de la diversitat creativa. Ens podem preguntar si el nouvingut troba facilitats per assentar-se, mostrar el que sap i expressar propostes pel conjunt de la societat, o pel contrari l’entorn l’empeny a passar desapercebut. Potser fóra hora d’oblidar els nostres mites d’una societat homogènia on tothom és idèntic.
Així doncs, és en la creativitat de la diversitat on es troba una de les vies de superació de la crisi. Argument que no és nou, en el passat Catalunya ha estat una societat que ha sabut créixer a partir de la pròpia pluralitat i de l’obertura al món; però això seria per a un altre post.
Comparteixo aquesta idea de la diversitat com a font de creativitat i pel que he entès és essencialment la idea que esteu portant a la pràctica i oferint amb el vostre projecte “alius modus” i us felicito pel repte! Adonar-se’n d’aquest potencial que hi ha en la diversitat és sempre una opció personal, un altre manera d’entendre i considerar a les persones i precisament crec que una de les claus per superar aquesta crisi és posar en pràctica aquest model de relació. Penso que la societat futura s’organitzarà en base a una nova consideració del que és la persona humana. Un model de relacions més lineal i no tant autoritari, basat en la confiança en la persona. I això són bones notícies per TOTS!.