Des de COSMI

Des de COSMI, Mujeres en igualdad, porta més de 6 anys desdicada a la integració laboral de les dones immigrades. Gairebé sense adonar-nos-en, ens vam anar convertint en una agència de feina entre la població immigrant femenina de Puente de Vallecas. Les polítiques migratòries existents i l’entrada massiva d’immigrant sal nostre país, ens va obligar de forma involuntària a dedicar-nos en cos i ànima a la recerca de feina com a objectiu prioritari.

Però amb això  no estàvem complint realment la nostra missió. A llarg termini, no estàvem treballant “per la integració” de la dona immigrant, només posàvem pedaços provisionals que amb el temps es desenganxarien i tornarien a deixar enlaire els problemes inicials.

La nostra intel·ligència, com diria Juan Manuel Marina, estava fracassant, perquè tenint tot un objectiu prioritari intel·ligent, el marc que vam escollir per al seu assoliment era erroni.

Si l’objectiu pretès per les dones era l’obtenció immediata d’una feina, inevitablement havíem de relegar a un segon pla qüestions tan importants com els seus processos migratoris particulars, les seves habilitats i coneixements previs, les seves formacions adquirides, les seves esperances i les seves fortaleses. En definitiva, en “pro” d’una “feina” el què fos per poder regularitzar i enviar una mica de diners als països d’origen, havíem de deixar a un costat el motor que ens mou i que s’alça vital per desenvolupar-nos com a persones.

Així, fa més d’un any, vam decidir donar un gir de cent vuitanta graus al Centro i començar a treballar “amb” les dones immigrants i no “per a” les dones immigrants, convençudes que les seves capacitats i les seves fortaleses eren més valuoses i perdurables del que elles mateixes deixaven traslluir i del que la resta, estàvem apreciant.

Al principi, hem de reconèixer que el canvi no va ser ben acollit. Per a aquelles dones, usuàries habituals de COSMI, amb milers d’ocupacions i preocupacions al cap, afegir-ne una de nova que, aparentment, ja tenien resolta, no resultava una bona notícia.

Parlar-los de millorar el nivell d’ocupabilitat, de crear habilitats i tècniques en la recerca de feina, d’accedir a Internet com a plataforma essencial per trobar feina, era complicat. Utilitzàvem termes que en qualsevol cas exigien un “mig ter mini” i que no tindrien efecte immediat. Les obligàvem a responsabilitzar-se personalment de les seves integracions laborals i parar-se a pensar en per què havien vingut al nostre país.

Però el sentit comú va imperar en totes, usuàries i responsables del centre i el pas del temps ens està demostrant com la força interior de cadascuna de les dones ateses, la presa de consciència de les seves pròpies capacitats i potencial, l’empoderament com a eina d’integració és el camí correcte.

En la línia de l’expressat, rebem amb orgull el premi que ens ha atorgat Alius Modus, com a evidència que estem en el camí correcte.

Gràcies a tots i totes des de Mujeres en Igualdad.