Corbates i pantalons caiguts: convivència generacional

A vegades convé  centrar-se en el costat divertit de la diversitat. I més a l’estiu. Així que, fa uns dies vaig impartir una formació per a un grup de directius d’una companyia amb la qual vinc col·laborant fa uns anys. El perfil (i la imatge!) de les persones que estaven a la sala em va fer conduir el debat cap a la convivència generacional.

Començo descrivint el perfil i la imatge de les persones que es reunien a la sala. D’entrada, hi havia més dones que homes, amb edats inferiors als 27 anys, samarretes i camises de colors molt vius, algun tatuatge sortint per sota d’una màniga curta, sabates esportives i pantalons caiguts per sobre dels quals es publicitaven Calvin Klein, Bjorn i d’altres noms famosos. Res diferent d’allò que és habitual veure al nostre entorn i que no suposa cap element d’escàndol.

El que és curiós  és fer la comparació amb els perfils i la imatge d’altres grups amb els quals he pogut treballar en aquesta companyia (i no fa tant de temps). Només homes, per sobre dels 35 anys, camises de màniga llarga i corbates. I en molts d’aquests grups hem parlat de la importància de tenir cura de la imatge quan es tracta amb clients o quan es dirigeix un equip. Però, algú pensa que per a aquests directius i directives joves els pantalons caiguts no són part d’una bona imatge?

El tema, i aquest va ser el motiu del diàleg a la formació, va ser escoltar la frustració  que suposa per a aquestes persones el sentir-se sempre qüestionades pels integrants dels seus equips. Comentaven la dificultat que suposa dirigir a algú que té l’edat dels teus progenitors, que té més anys d’experiència a la companyia que la teva edat, que pensa que estàs de pas perquè promocionaràs en un parell d’anys i que té uns hàbits consolidats pels resultats al llarg del temps. I, mentre els escoltava, no vaig poder evitar pensar que a més porten corbata.

Pantalons caiguts i corbates. Coneixement expert i coneixement sense contaminar. Piercings i botons de puny. Equilibri i voluntat de canvi. Maletins i motxilles. La relativitat dels problemes i l’absolut a les solucions. Vestits jaqueta i leggings sota una brusa. I moltes més coses que totes juntes dibuixen la realitat de la convivència a moltes companyies.

El diàleg a la sessió  de formació que comentava es va anar orientant cap a la necessitat de practicar l’empatia entre els dos grups generacionals per comprendre els motius de les opinions d’altres persones. I vam concloure que amb actituds visibles de respecte cap a la contribució, ja realitzada en els veterans i potencial en els júniors, seria possible generar el valor de la convivència generacional (sense la necessitat d’haver d’abandonar la corbata o els pantalons caiguts).