Alius Modus, una altra manera de fer les coses

Tal com indiquem a la pàgina principal del nostre web, Alius Modus neix a iniciativa i amb l’aportació de persones procedents d’àmbits professionals, trajectòries personals i posicionaments polítics i ideològics diversos. El nostre projecte empresarial parteix del punt de confluència entre tots i totes nosaltres.

La nostra diversitat de partida és la nostra màxima potencialitat. Combinem coneixements, plantejaments, estratègies i metodologies que els i les integrants d’Alius Modus hem desenvolupat tant en l’àmbit empresarial com social i públic. D’aquesta manera podem proporcionar respostes més adequades i efectives als reptes vinculats als nostres camps d’especialització.

El nostre objectiu és aportar una mirada plural sobre els reptes vinculats als escenaris socioeconòmics actuals: equitat, diversitat, igualtat, migració, mobilitat, responsabilitat social, etc. Volem contribuir a desenvolupar i posar en marxa noves accions en tots aquests camps.

Les persones que integrem aquest projecte coincidim en el rebuig obert a l’ús i abús que en molts casos s’ha fet del concepte de responsabilitat social corporativa. Pensem que les organitzacions han d’anar molt més enllà del compliment estricte de les normatives legals en aquests àmbits. Estem convençuts que només les que adoptin de veritat i a consciència activitats en aquests camps (tant d’índole interna com externa) seran capaces de sobreviure.

Malgrat que Alius Modus és un projecte recent, la seva gestació ha estat llarga. Constato ara que l’any 2003 vaig comentar amb l’Àngel Miret la possibilitat de desenvolupar un projecte d’aquesta naturalesa. Avui, sis anys després, aquest projecte ja és una realitat.

Em desagrada la vinculació del terme “corporatiu” al de “responsabilitat social”. Sobre aquest tema vaig discutir moltes vegades, els últims anys de la meva etapa professional a Creade, amb el Juan Manuel Eguiagaray. Crec que, més enllà de les modes, de les necessitats comercials o de màrqueting, de la presència en el mercat de diferents projectes –alguns de molt reeixits–, hi ha un espai real d’activitat per a una empresa, per a una organització que de debò intenti treballar en els àmbits de relació i proximitat entre dos mons que, encara que propers, són grans desconeguts. Em refereixo, evidentment, al món social i a l’empresarial.

En aquesta època de crisi que ens toca viure, se’ns exigirà un nivell d’adaptació a noves realitats com hauria estat impensable en les èpoques –no tan llunyanes– de bonança. Tal com afirma la Marta Casas en un article recent, “…en aquesta situació és encara més necessari proposar, plantejar i implementar nous marcs de convivència. Una convivència entesa com l’acció de conviure o, el que és el mateix, la interacció entre l’individu i el grup, entre l’individu i el seu entorn…”. Una interacció que genera necessàriament complexitats i conflictes en la mesura que possibilita la relació i el contacte entre organismes i éssers diferents però que es necessiten els uns als altres.

És hora de deixar d’utilitzar en el món empresarial el concepte “social” com una cosa esnob i només vàlida per a l’estratègia de màrqueting. És hora també que el món social s’acosti a l’empresa/organització i la deixi de percebre com un “extraterrestre”. Tots dos són necessaris i es necessiten.

Des d’Alius Modus no tenim cap altre objectiu que aportar el nostre esforç i el nostre treball per interrelacionar o, el que és el mateix, millorar el grau de relació i convivència entre tots dos mons. Aquesta convivència és avui, en èpoques de crisi, encara més necessària si no desitgem que el conflicte ens esclati a les mans.