El comentari que en Pau fa al post de la Xitlali m’ha fet pensar en una qüestió que ha estat motiu de debat en moltes ocasions: la integració de les persones migrades és una qüestió de voluntat? Dit d’una altra manera: les persones que no s’integren és per què no volen? O per què no poden? Les preguntes són conscientment capcioses. No és fàcil respondre a aquestes qüestions, perquè és la pregunta mateixa que està mal plantejada. D’entrada, perquè la noció d’integració és, com a mínim, polisèmica. Depèn de qui, en quin context, quan i com s’utilitza aquest terme,...

Fa unes setmanes em vaig trobar enmig d’un debat més que intens entre el director de Màrqueting i el director de Recursos Humans d’una companyia. El debat es va iniciar en una reunió del Comitè de Direcció on, entre altres temes, s’havia d’aprovar la posada en marxa d’una iniciativa responsable i social. El debat es va centrar de seguida sobre la qüestió de fons: qui ha de tenir l’autoritat sobre la política de responsabilitat social de la companyia? Totes dues parts van exposar amb molta energia els seus arguments. De fet, era indubtable que totes dues tenien molt d’interès...

11 de la nit en una ciutat mediterrània, un televisor amb un canal d’aquests que donen 6 min d’anuncis (o més, no sé…). I apareixen dones, dones i més dones. Si parlen de neteja allà hi ha una dona somrient i feliç per la feina que li caurà a sobre. Si parlen de bellesa allà hi ha de nou una dona feliç per embellir-se. Si de fills i les seves cures es tracta hi continua havent una altra dona feliç i esplendorosa disposada a exercir la maternitat amb aquesta llet o crema corporal meravellosa. Si de galetes integrals es tracta sens dubte que una altra dona és la protagonista....

Vivim en una època convulsa de crisis i canvis: en els sistemes de valors, en els nostres models familiars i socials, en les nostres estructures productives i de consum… La globalització econòmica i política i el progrés econòmic i tecnològic han generat un nou escenari que afecta la nostra quotidianitat més immediata: les nostres condicions de vida, la nostra capacitat de comunicació i de mobilitat, les nostres relacions… Canviem nosaltres i canvia el nostre entorn. I, per si no fos prou, apareixen noves cares, nous gestos, noves llengües, noves religions, nous comportaments…...

Fa uns dies coincidíem a la parada de l’autobús una noia marroquina, un matrimoni d’origen del sud d’Espanya i jo (llatinoamericana, per resumir). El matrimoni va començar comentant la raresa de l’idioma àrab (sempre des de la bona educació i el desig simplement de fer conversa) i finalment va acabar explicant la seva experiència migratòria per diversos països del nord d’Europa durant els anys 60’. Va ser curiós veure el gir que van donar el seu discurs en el moment que van recordar la seva pròpia experiència en aquells països estranys, on, per cert, no van aprendre ni una...