A propòsit de la celebració del dia de la dona treballadora

11 de la nit en una ciutat mediterrània, un televisor amb un canal d’aquests que donen 6 min d’anuncis (o més, no sé…). I apareixen dones, dones i més dones. Si parlen de neteja allà hi ha una dona somrient i feliç per la feina que li caurà a sobre. Si parlen de bellesa allà hi ha de nou una dona feliç per embellir-se. Si de fills i les seves cures es tracta hi continua havent una altra dona feliç i esplendorosa disposada a exercir la maternitat amb aquesta llet o crema corporal meravellosa. Si de galetes integrals es tracta sens dubte que una altra dona és la protagonista. Si de ciència i tecnologia, una altra experta en calç i rentavaixelles….I així un llarg etc., que finalitza quan per fi torna aquella pel·lícula que ja has oblidat de què anava.

Primerament miro el meu dia i reviso si he estat capaç de complir amb les tasques que m’han tocat amb aquest esplendorós i inamovible somriure als meus llavis. Després em pregunto on han quedat aquells controls que tant se’n va parlar fa uns anys per evitar perpetuar els cànons sexistes i d’ús del cos de la dona. Clar que ara l’ideal no és sempre sexista, no, ara es tracta de la dona-consum-perfecta. La dona feliç per les multitasques i per a més tenir l’oportunitat de no envellir i de no ser feminista i tenir cura meravellosament de la seva prole, i de quedar-se a casa amb aquest pentinat impecable.

A veure si aquesta crisi ens torna a moure les neurones i la rebel·lia o el que faci falta i diem ja n’hi ha prou a tanta dona als anuncis, a tanta dona perfecta en un món que per a res no es presenta com a tal i on el consum ens utilitza i intenta modelar la seva manera. Si volem realment lluitar, per exemple, contra la violència de gènere és hora també de moure aquests discursos que s’enquisten des del lloc més feble de la quotidianitat dels gèneres i no deixar d’insistir en aspectes que res no costaria de canviar, això sí amb una mica d’empenta, disposició i potser imaginació